La relació entre les migracions i la violència de gènere en l'àmbit de la llar.







A través d'aquest treball grupal volem investigar una creença popular molt arrelada a la nostra societat que diu que la violència de gènere afecta majoritàriament a dones migrades. Concretament, volem investigar aquest fenomen la veracitat d'aquesta creença en l'àmbit domèstic. Investigarem a través d'estadístiques l'impacte de la violència masclista per tal d'identificar el percentatge de víctimes que existeix sobre la població migrada. Volem identificar els arguments d'aquesta afirmació i valorar possibles contra-relats. Per tal d'avançar amb aquest treball d'una forma adequada, cal aclarir què és la violència de gènere, la violència masclista, la violència domèstica i per últim, el procés migratori i d'aquesta forma no barrejar conceptes i definir millor el concepte d'estudi. Primerament, la violència de gènere és aquella que s'exerceix en contra de les dones pel fet mateix de ser-ho, per ser considerades des de la perspectiva dels seus agressors com a subjectes que estan mancats dels drets mínims de llibertat, respecte i capacitat de decisió. La violència masclista és la que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de poders dels homes contra les dones. Per altra banda, la violència domèstica és aquella que té lloc en l'àmbit de la llar i familiar. Aquest concepte inclou el maltracte infantil, el maltracte de dones i els abusos sexuals i d'altres tipus envers qualsevol persona que visqui sota el mateix sostre. Aquestes definicions entre conceptes les hem extret d'una publicació anomenada La Bastida 2: L'abordatge de la violència masclista, de la fundació Surt. És de vital importància saber diferenciar entre la violència de gènere i la violència domèstica. Són conceptes que generalment es confonen. La violència domèstica és aquella exercida dintre de l'entorn de la llar per un membre que conviu amb la víctima. Des d'una perspectiva feminista s'analitza la violència domèstica sobre les dones i les nenes. La violència de gènere per contra, es refereix a qualsevol violència exercida contra una dona pel fet de ser dona i pot tenir lloc en qualsevol àmbit. Afegidament, creiem que és important citar què és el procés migratori, ja que el nostre treball té com a subjecte d'estudi les dones migrants. Així, el procés migratori és aquell que inclou el moment i el motiu pel qual es decideix migrar, el trànsit, l'arribada al destí, i tot el procés d'adaptació al lloc d'acollida. D'aquesta forma i ja definits aquests termes, la finalitat d'aquest treball és analitzar a través d'algunes experiències la violència de gènere en l'àmbit familiar i domèstic i, concretament, en aquelles famílies que han viscut un procés migratori. 

És un fet conegut que la violència està marcada per les desigualtats en perspectiva de gènere. Aquesta té un abast universal, no obstant això, inclou diferents interpretacions socioculturals i diferents normatives que la regulen a cada estat del món. Per aquest motiu la violència de gènere és més greu en aquells llocs on està acceptada i generalitzada socialment amb pràctiques socials i històriques que afavoreixen la justificació d'aquesta violència. Així i tot, és necessari aclarir que la violència masclista es tracta d'un problema global que succeeix a totes les nacions del món, que té arrels estructurals i que s'ha de solucionar de forma urgent transformant el sistema cultural juntament amb una remodelació de tota la societat.

Objectius

Els objectius principals del treball són verificar si la creença popular que diu que la violència de gènere afecta majoritàriament a dones migrades és certa. Amb aquest treball també es vol investigar aquest fenomen i com afecta en l'àmbit domèstic. A més, investigarem a través d'algunes estadístiques l'impacte de la violència masclista per tal d'identificar el percentatge de víctimes que existeix sobre la població migrada. Algunes de les preguntes a les quals volem respondre són: les dones són més vulnerables i solen dependre econòmicament del marit després de migrar? Les dones estan ja acostumades a aquest tipus de violència en el país d'origen? La societat del lloc d'arribada presenta algun tipus d'ajuda? En definitiva, aquest treball té la finalitat d'identificar els arguments d'aquesta afirmació, és a dir la narrativa dominant i valorar possibles contra-relats en cas que la narrativa dominant no sigui certa. En definitiva, aquest treball té la finalitat d'identificar els arguments de l'afirmació primerament citada, valorar si és verídica i en el cas que sigui falsa, valorar possibles contra-relats que siguin adequats. Per últim, mitjançant una entrevista, volem explicar com és el funcionament de les denúncies per violència de gènere en l'àmbit de la llar, i assabentar-nos dels sistemes d'ajuda que es tenen quan es donen aquests casos.

Narrativa dominant

Per conèixer la narrativa dominant hem consultat la xarxa anomenada 'Stop Rumores', de la qual hem extret les següents afirmacions que, segons aquesta pàgina web representa el pensament popular d'una gran part de la nostra societat. "Són moltes les persones que pensen que la violència cap a la dona és un fenomen essencialment lligat a la immigració, i que les persones immigrants "porten" el masclisme dels seus països, ja que provenen de societats més tradicionals, amb menys desenvolupament normatiu econòmic o social, fet que d'entre altres, afecta severament a les taxes de violència domèstica".

Estat de la qüestió











Com es pot veure en aquests tweets, totes aquestes afirmacions són pures estigmatitzacions. És a dir, s’utilitzen visions negatives que es tenen d’un grup social, en aquest cas dels immigrants, i se’ls atribueix a ells tots els mals, inclosa també en aquest cas la violència masclista.

Un altre exemple clar d’aquesta situació el podem veure gràcies a unes declaracions que va fer el líder del partit espanyol ‘VOX’ Santiago Abascal, qui va dir el següent a una entrevista donada a Telecinco: "en España las mujeres han sido asesinadas mayoritariamente a manos de extranjeros", informació que, com demostrarem més tard, és totalment falsa i es tracta d’informació falsa.

Contra-relat









Doncs bé, la realitat és una de totalment diferent. Com bé ja diu la xarxa 'Stop Rumores', l'àmplia diversitat del fet migratori fa que sigui impossible mesurar la violència masclista de forma exclusivament quantitativa. A més, es tracta d'un problema global que afecta a totes les nacions del món, tal i com ho demostren algunes estadístiques europees. D'aquesta forma, la realitat espanyola és totalment diferent del que es creu segons la narrativa dominant. Segons el 'Consejo General de Poder Judicial', a Espanya 7 de cada 10 condemnats per violència masclista són espanyols o espanyoles (dades del 2018). Afegidament, el 31,5% dels casos de violència masclista denunciats els pateixen dones migrades, el qual és un percentatge similar al de dones mortes estrangeres els últims anys a a causa de violència masclista. Aquestes dades ens les confirmen també la nota del diari '20 minutos" titulada "La mayoría de los crímenes de violencia machista los cometen los españoles, no los extranjeros", on se'ns presenta la següent gràfica:

Crímenes de violencia machista, por nacionalidad

Blau: Assassinats masclistes de nacionalitat espanyola
Groc: Assassinats masclistes totals

Figura 1. Crims per violència masclista per nacionalitat. 








Aquesta gràfica ens mostra que 18 dels 47 assassinats masclistes que es van produir l'any 2018 al nostre país van ser comesos per persones estrangeres. La resta, un 62% van ser comeses per persones amb nacionalitat espanyola. A més, gràcies a aquesta gràfica es pot veure que no és una cosa exclusiva del 2018, sinó que ha estat una constant des de que es controlen estadístiques oficials. El nombre d'assassinats masclistes comesos per estrangers sempre ha sigut inferior a la xifra de crims perpetrats per espanyols.
En aquesta mateixa nota de diari, es realitza una entrevista a Esteban Ibarra, president de "Movimiento contra la intolerancia" on diu que certes cultures poden acollir més violències masclistes 'quotidianes i puntuals', però hi ha una gran diferència entre cert tipus d'actituds i cometre un assassinat. No hi ha cultures més violentes. Destaca que la cultura masclista és planetària, per tant la nacionalitat és irrellevant quan es realitza un acte de violència masclista.

Tot i això, com ja hem vist anteriorment, situacions límit, desarrelament i una cultura patriarcal més consolidada provoquen que la violència masclista sigui més present amb les dones immigrants, de manera que estan sobrerepresentades respecte a la població total del seu país. Cal destacar també que el procés migratori fa que les dones immigrants es trobin amb més dificultats que les dones autòctones (la ja mencionada doble-vulnerabilitat) per tal de poder sortir de situacions de violència, i així com per accedir als recursos legals i psicosocials que existeixen per aquest tipus de circumstàncies. Les dones immigrants pateixen en diverses ocasions una doble discriminació per ser dones i immigrants. Està mancat de sentit posar el focus de la nacionalitat quan parlem d'un tema tan greu com la violència de gènere, que sol ser un terreny amb molts mites i aspectes difícilment quantificables. A més, són persones que han pres la difícil decisió de deixar la seva casa, el seu país, la seva família, els seus amics i, en moltes ocasions, fins i tot els seus propis fills i filles per embarcar-se en un projecte de futur que suposa viatjar a un país desconegut que en moltes ocasions les rep de forma hostil. 

Com durem a terme el contra-relat?

Després d'estar donant-li voltes, els tres volíem fer un contra-relat visual de forma que es pogués entendre i arribar a empatitzar amb la situació de les dones immigrants i la violència de gènere en l'àmbit de la llar que moltes dones pateixen. És per això que ens hem decantat per l'àmbit cinema, és a dir, amb la creació d'un vídeo.
Una de les raons per les quals creiem que aquest format seria el millor, és perquè després de veure el vídeo que havien realitzat unes alumnes de la UAB a classe de cultura, ens va semblar la millor manera per transmetre el que volem, i enfocar el vídeo de forma que es puguin veure les diferents visions que es tenen sobre un mateix tema. A més a més, des d'un punt de vista visual i auditiu es pot arribar millor al cor de les persones i així, que empatitzin molt més, a banda que aquest format capta molt més l'atenció de l'espectador.
Volem que es visualitzi el contrast entre la visió d'una dona immigrant víctima de violència de gènere, i la visió també de les persones que les ajuden i els hi serveixen assistència, ja que creiem que les persones que les ajuden són les que han vist milers de casos i tenen més informació sobre el tema. També la visió general d'un país sobre la violència de gènere amb relació amb la migració, tot això amb la visió general d'un altre. Volem jugar amb aquestes diferències per així aconseguir que la gent se n'adoni de les grans injustícies patides per les dones i algunes de les diferències que existeixen en el món, i les formes de violència que en aspectes com en les migracions està tan present i que, tot i això no se li dóna la visibilitat que necessita per realitzar un canvi.
Som conscients que no podem gravar-lo nosaltres, donades les circumstàncies, però tot i això pensem que podem agafar diferents gravacions de diferents llocs i editar-les després. La nostra idea és que no sigui un vídeo molt extens, ja que volem intentar que la gent estigui atenta tota l'estona sense que es faci pesat, per això hem pensat que duri uns 2 o 3 minuts aproximadament, que sigui curt però que sigui intens, a més que s'entengui clarament el missatge.

Entrevistes

Arran que el nostre tema és un de delicat, la idea de posar-nos en contacte amb una dona immigrant que hagués patit algun tipus de violència de gènere al seu domicili ens va semblar massa violenta, ja que les persones que han patit algun tipus de violència de gènere recentment potser és massa violent parlar-hi al respecte, i les que l'han patit en un passat, segurament el que volen o intentaran és oblidar-ho. Per això hem decidit que la millor opció podria ser comunicar-nos amb el servei d'assistència a la víctima de la policia municipal de Sabadell, per tal que ens puguin parlar de casos de violència de gènere en l'àmbit de la llar des de la seva perspectiva, és a dir, descobrint els recursos que els hi ofereixen i assabentar-nos del funcionament pel que fa a l'àmbit jurídic.
Per altra banda, els tres estàvem d'acord que per la realització del vídeo ens semblava indispensable posar-nos en contacte amb una dona que hagi viscut un procés migratori, i si més no, saber informació sobre com ha sigut aquest procés i les dificultats en les quals s'ha trobat. D'aquesta forma podríem tenir informació de primera mà sobre què ens pot ajudar per complementar el vídeo. Aprofitarem també per preguntar la seva opinió sobre la violència de gènere en l'àmbit de la llar.
El servei d'assistència a la víctima ens ha acceptat l'entrevista i si tot va bé la podrem realitzar la setmana que ve a la prefectura de la policia municipal de Sabadell. Pel que fa a la dona immigrant que volíem entrevistar, estem esperant una resposta d'una coneguda del nostre company Teo que va emigrar del Marroc a temprana edat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Making Of

Descripció i justificació del projecte